Ha passat molt de temps des que vaig publicar «LAGO COMO». Tal com vaig dir aleshores, no pensava publicar cap entrega més donat el poc interés mostrat pels lectors de la web, però les circumstàncies ─el coronavirus i el llarg confinament en un lloc sense internet─ van fer que escrivís aquest segon capítol, i ja que està fet, doncs el publico. Està basat en una agenda amb algunes anotacions que portava llavors. Utilitzo la forma verbal del present doncs em sembla que ho fa més fàcil de llegir. Espero que agradi a algun lector interessat en aquells anys on els vaixells navegaven sense pilot automàtic, GPS i altres ajudes actuals a la navegació.
El dia 7 d’agost (de 1970) despunta grisenc, sense vent i amb la mar casi en calma. Esmorzo i pujo al pont on el capità està de guàrdia. Em demana que escolti algun parte meteorológico doncs es malfia del temps. Començo la primera guàrdia a les vuit en punt. A les guàrdies escolto les llistes de trafic de les estacions que poden tenir trafic per a mi, un parell de meteos i els avisos als navegants, mentre mantinc l’escolta en la freqüència internacional de trucades i socors de 500 kc/s, amb especial atenció als minuts 00 a 03 i 30 a 33, els minuts de silenci. Fora de les hores de feina, llegeixo força ─aquest dies Alamut de Vladimir Bartol─, escric alguna carta i parlo molt amb en Àngel i en Raül, un xic amb el vell i molt poc amb en Gonzalo. Aquest últim es molt afeccionat a fer solitaris, bastant sorrut i de poques paraules, molt basc ell, o més ben dit com molts d’ells.
El 8 transcorre igual, però amb el vent del NE començant a bufar i aixecant una mica de mar. En Àngel, un fumador empedreït, m’explicà que, sent agregat, el van tenir que ingressar en un hospital, canadenc, per una pulmonia i que en el temps que s’hi va estar, li permetien fumar!
El 9 bufa de valent amb forta maror que ens fa capcinejar força. La velocitat baixa. Ens acostem a la costa per agafar una mica de socaire. Tot i el moviment, dormo com un tronc.
El dilluns 10 d’agost pel matí atraquem al port de Vigo. En fer-se fosc ens trobem amb les noies que vam conèixer fa una quinzena. N’hi ha una que m'agrada força. Parla i actua com una dona més gran del que és i al seu costat em sento més nen del que soc. Tot i que semblo agradar-li, em sembla que no em pren seriosament.
El dimarts salpem a les set de la tarde. Em comunico amb EAF (Vigo).
El dimecres, 12, al acabar la primera guàrdia, en Modesto, el segon maquinista, s’encarrega de que faci una visita a fons de la sala de màquines.
5 de les 8 culates amb les seves vàlvules d’escap del motor principal vistes des de dalt
A les 15:05 atracats i llestos de màquines a Setúbal. El dijous comença la càrrega de bales de palla que dura fins l’altre dia. Per la nit en Àngel i jo repetim de camaraos i vinho verde al mateix lloc que 15 dies abans. Salpem divendres cap a les 18:00.
L'Atlàntic es desplega tot el dia, infinit i clement, per ara, amb la mar i el vent a favor. En Gonzalo, després de apallissar-me a la brisca, m’ensenya a jugar un solitari ─en sap de quatre tipus─. Pels matins em desperta el cambrer una mica abans de dos quarts de vuit. L’Antonio es molt primari, però voluntariós i bona gent.
Diumenge, 16, al través de Madeira que és troba massa lluny per veure-la.
Arribem a Sta. Cruz de Tenerife la matinada del dilluns, en José, el recién casado surt disparat cap a ca seva tan aviat com posen l’escala. A les vuit del mati comença la descàrrega. A quarts de nou l’agent del consignatari porta el correu. N’hi ha per a mi. De la meva estimada germana i del meu mig germà.
Dimarts s’acaba la descàrrega a tres quarts de dues. A un quart de tres salpem. A les quatre hores justes ancorem davant de Las Palmas de Gran Canaria.
A les vuit en punt del mati estem amarrats al moll de Santa Catalina d’aquesta ciutat. D'immediat es comença a carregar plàtan. A les 23:00 salpem cap a Santa Cruz on atraquem a les 05:00. Prop de les nou de la nit de dijous, feta la visita obligada a l’òptica dels escots generosos, completada la càrrega de plàtan i amarinat el bastiment, ens fem a la mar.
Tenim una travessia bastant plàcida tot i que la maror de proa ens treu una mica de velocitat. M’acostumo a dutxar per la nit, abans d’anar a dormir. Comparteixo el quarto de bany de la coberta de bots amb el capi, el primer i el segon.
Ens creuem amb l’Achile Lauro, un bell creuer que 15 anys més tard es farà famós al ser objecte d’un segrest per part del FLP (Front d’Alliberament de Palestina).
Al migdia de dilluns del 24 d’agost entrem a Vigo. La temperatura és molt agradable.
L’endemà en Àngel i jo ens veiem amb les nostres conegudes per fer unes cerveses i xerrar. En Raül no ve doncs te feina. Jo quedo amb na Maria pel dia següent. Encabat anem a fotre'ns una mariscada. La premsa escrita es fa ressò de l’incendi d’un pesquer alemany a la desembocadura del Weser amb 8 tripulants morts.
La trobada amb la Maria és força reeixida tot i el meu nerviosisme. En acomiadar-nos em fa un petó als llavis.
Passat migdia del dijous 27 ens fem a la mar. A les 19:30 entrem a Leixoes d’on tornem a salpar al següent dia a les 18:30. Al costat del port de Leixoes hi ha una petita ciutat, Matosinhos, on ja en aquella època hi havia un parell de carrils exclusius per a bicicletes!
El dissabte passem a tres milles al oest de les illes Berlengas. En Gonzalo em fot una altra pallissa a la brisca o al tute, no ho recordo bé.
Diumenge per la tarde, a petició del capità i l’alumne de nàutica, sintonitzo Radio Gaceta de los Deportes a Radio Nacional de España.
A les quatre de la tarde de dilluns 31 som davant del port de Las Palmas de Gran Canaria. Com no ens donen permís per atracar ─via VHF─ a tres quarts de sis fondegem. Vora de les nou de la nit atraquem.
Passem l’1 i el 2 de setembre a Las Palmas descarregant i després carregant plàtan. El primer dia dino amb en Raül en una pizzeria darrera del parc de Santa Catalina. Després vol que anem de putes; està entossudit en fer s’ho amb una prenyada ¿? Jo l’acompanyo, però no vull perdre la meva virginitat amb una meuca. Ell aconsegueix trobar-ne una de prenyada ─de probablement 4 o 5 mesos─ bastant agraciada. M’espero a l’antre prenen una cervesa mentre un seguit de professionals intenten portar-me al llit. El segon dia torno a la mateixa pizzeria amb en Àngel. Abans de tornar abord prenem uns cigalons en una terrassa del parc. Salpem abans de mitjanit cap a Santa Cruz de Tenerife on atraquem a quarts de vuit del mati.
Tot el dia carregant pinyes de plàtan. Havent dinat faig una volta per la ciutat que a mi em sembla molt més maca que Las Palmas. Sense adonar-me em trobo davant de l'òptica del carrer Castillo. Òbviament hi entro i em miro les ulleres de sol al mateix temps que el generós escots de la dependenta que m’atén que parla amb tal dolçor i simpatia que no tinc més remei que comprar-li’n unes Ray-ban. Després dono un volt pel parc que hi ha al final del carrer tot intentant travar conversa amb alguna de les nombroses i atractives mamàs o mainaderes que hi passegen, sense èxit però. Salpem cap a Vigo a tres quarts de nou de la nit.
Divendres, dissabte i diumenge ens els passem navegant pel Atlàntic amb una mar molt clement i força sol. Faig les meves guàrdies i les feines rutinàries amés d’afegir aigua destil·lada a les bateries. A les hores de lleure llegeixo ─Los agitadores de Argel─, escolto les noticies, xerro amb en Raül i l’Àngel i jugo a la brisca amb en Gonzalo aconseguint, per primera i última vegada, guanyar-lo!
Dilluns, 7 atraquem al port de Vigo a dos quarts de nou del matí. De seguida truco a na Maria i quedem, sols, per anar a sopar. És una noia molt eixerida, agradable i guapa. El temps se’m passa volant amb ella. Quan ens acomiadem, al portal de casa seva, ens fem un peto, aquest cop amb llengua, encara que massa curt pel meu gust. Torno contentíssim a bord. L’endemà, acabada la càrrega ─general─, salpem a les 17:35. A mitjanit fondegem a l’avantport de Leixoes.
Dimecres a primera hora atraquem i de seguida es comença la càrrega. Passades les cinc de la tarde salpem cap a Setúbal.
Passades les nou del matí de dijous atraquem en aquest port. Al cap de dues hores comença la càrrega. Anem a sopar on sempre, aquest cop hi anem l’Àngel, en Raül, en José, el capi i jo. Cauen tres ampolles de vinho verde, dues safates de camaraos, una d’amanida i una de lulas (calamars). El capità, en Daniel, dirigeix la conversa que versa sobre la situació política portuguesa, els vaixells i la gent de mar.
Divendres dia 11 s’acaben de abarrotar les dues bodegues i la coberta amb bales de palla i a dos quarts de vuit de la tarde ens fem a la mar, aquest cop cap a la illa de La Palma. En les maniobres d’entrada i sortida m’encarrego del telègraf d’ordres a la màquina.
Dissabte s’aixeca vent del NE i maror que ens ajuda doncs ens ve de popa. Començo a llegir, en portuguès, una breu historia de Portugal que vaig comprar a Setúbal. A l'última guàrdia escolto un SOS d’un vaixell danès que es troba al Mar d’Irlanda amb un corriment de càrrega i perill imminent de sotsobrar. De seguida responen dos vaixells que es troben prop i es dirigeixen a auxiliar-lo. Ho he pogut escoltar per que s’emet en període de silenci.
Diumenge s'espatlla el gonio, però aconsegueixo arreglar-lo. En Gonzalo em torna a apallissar, primer a la brisca i després al tute. Li deixo al capi «Alamut» i ell em deixa «Viaje a la Alcarria» de C.J. Cela.
Dilluns, 14 a migdia atraquem al port de Santa Cruz de La Palma.
Es descarrega la palla de la cobertada i de la bodega dos. La ciutat, petita, es força maca i les noies guapíssimes. A les nou de la nit salpem cap a Tenerife. Hi ha forta maror que ens agafa pel través i ens fa balancejar força.
De matinada s'espatlla el timó i el motor principal. Els maquinistes, caldereta i greixadors treballen de valent i només ens endarrerim 6 hores. Passat migdia atraquem a Santa Cruz de Tenerife. Es descarrega la resta de la palla.
A mitjanit salpem cap a Gran Canaria. Hi ha més mar que també tenim pel través i els balanços son acollonants. En els més bèsties l’aigua embarca per sobre de la regala! A les 10 del matí atraquem al moll de la Luz a Las Palmas començant tot seguit a carregar plàtan.
A les quatre de la matinada de dijous, 17 salpem cap a Tenerife on arribem a les deu del matí. Es treballa a tota pastilla per completar la càrrega de plàtan. A les vuit de la tarde tornem a salpar. La mar ha minvat i la nit és magnífica.
Divendres tenim bona mar i un dia esplendent, la nit encara millor amb un cel estrellat espectacular. En Raül em mostra la Ossa Major i Cassiopea i m’ensenya a reconèixer la estrella Polar.
Dissabte començo la meva primera liquidació de telegrames. Bon temps encara que pitjor que divendres. Hi ha bastanta humitat. De nit veiem un munt de vaixells ja que som a l'alçada del estret. Vint minuts abans de mitjanit el timoner va a despertar a la següent guàrdia i, amb permís del capità, el substitueixo al timó.
Diumenge la mar està casi com un plat. El majordom em convida a jugar una partida d’escacs a la cambreta de la tripulació. El nostramo, de Muros, és molt de la broma i se’n fot del majordom per haver perdut. El grumet, que és nebot seu, i un mariner també son d’aquest poble gallec. No jugaré més amb el majordom doncs juga molt malament i no m’agrada aquest home. Em sembla que m’ha convidat tan sols per donar-me cova i fer-se el simpàtic.
A les 00:10 del dilluns, 21 ens trobem davant de Montedor. Si el capità volgués podríem entrar a Vigo a les tres de la matinada, però mana moderar màquina per atracar a les vuit del matí. Tot seguit es comença a descarregar el plàtan. Truco a la feina a na Maria per quedar, però avui no pot, quedem demà a les set de la tarde i em demana que hi vagi amb en Àngel doncs també hi serà la seva amiga Luz. Quant es fa de nit les bodegues són buides. L’Àngel, en Raül i jo ens anem a sopar. Ens fotem una safata de cloïsses, dues centolles, dues nècores i dues ampolles d’alvarinho. L’Àngel i jo tornem mig torrats a bord, en Raül se’n va al barri de putes.
Dimarts hi ha relleu de comandament. Marxa en Daniel que estava fent una substitució i embarca el nou capità, l’Isidoro, un paio molt jove que porta anys a la companyia. Ve de vacances, però abans havia estat capità del «Lago Negro». Abans de dinar canviem de moll, ens atraquem al moll del Carbó on ens hi estarem 12 dies de reparacions. A l’hora de dinar el nou capità ens explica que té 28 anys, que és de Carrión de los Condes, Palència, però que va estudiar i viu a Bilbao. És casat amb una bilbaïna i té un nen de 4 anys. Després ens demana, a tots els oficials, que n’hi fem cinc cèntims de nosaltres. Sembla bona persona, xarraire i simpàtic. L’Àngel i jo no sopem a bord i a les set en punt som a la cafeteria on hem quedat amb les noies. Arriben al cap de 10 minuts. Ens hi quedem xerrant fins a quarts de nou que anem a una mena de discoteca on no hi ha massa gent. Ballem una estona ritmes de moda tot i que ni al meu company ni a mi ens agrada massa, Després posen un parell de «lentes» que m’agraden més doncs puc contactar més i millor. M’encanta la olor de na Maria. A quarts de deu les acompanyem a casa doncs no poden anar a sopar amb nosaltres. Ens acomiadem amb un breu petó i quedem dijous per trobar-nos de nou, però tan sols na Maria i jo. Tot seguit anem a picar alguna cosa. L’Àngel em comenta que l’amiga de la Maria no li acaba de fer el pes.
Dimecres no tinc feina i surto a dinar a terra. Hi ha un solet tímid, però la temperatura és agradable. Compro el diari i m'instal·lo a la terrassa d’un petit restaurant. Mentre esperó que em serveixin el menú llegeixo el més rellevant. El mariscal Tito, de 78 anys, manifesta que nomenarà un executiu col·legiat per regir Iugoslàvia quant deixi la presidència, però no diu per quant serà això. Jordània voreja la guerra civil: Combats entre l'exercit jordà i milícies del FLP. Espanya prepara la propera visita de Nixon, president dels Estats Units.
Dijous m’arriba una multa de dues mil peles! Per utilitzar la freqüència de 500 kc/s en període de silenci. La denuncia és d’una estació costera portuguesa. Ja m’havien advertit de que les estacions portugueses filaven molt prim. No recordo haver-ho fet, però potser el rellotge de la meva estació s’avança o enredereix cosa d’un minut. Vaja pal moral i econòmic! En el futur seré molt més curós i deixaré un marge d’un parell de minuts abans i després del període, per si de cas.
Na Maria em dona plantó, m’espero quasi una hora, però no apareix ¿?
Divendres estic tot el dia mig fotut de la panxa. Acabo d’emplenar els impresos de liquidació dels telegrames. Truco a na Maria a la feina, però no es pot posar.
Dissabte envio la liquidació dels telegrames dels dos mesos anteriors. Venen dos tècnics de Hispano Radio Marítima per revisar l’estació. Per la tarde no es treballa. Quedo amb na Maria per sopar. El sopar resulta car ─convido jo─, però és excel·lent. La conversa no tant. Em diu que li caic molt bé, però que soc massa jove o massa immadur per a ella, que busca un home fet amb més experiència... Ens acomiadem sense rancúnia, però amb pena, al menys per la meva banda. No ens tornarem a veure.
Diumenge no es treballa a bord. Fa un dia resplendent. L’Àngel i jo marxem d’excursió a l’altra banda de la ria. Per anar-hi agafem el transbordador que en deu minuts de travessia ens deixa a l’altra riba. Tot passejant, gaudint del bon temps i del paisatge, ens arribem fins a Ribeira on dinem en un mesó popular al aire lliure: Caldo gallego de primer i lacón con grelos de segon, tot molt bo i regat per un ribeiro excel·lent. Allarguem la sobretaula, mentre prenem cafè i orujo, parlant de la situació política al país. Ens preguntem quant morirà el dictador, esperançats en que la seva mort, que no pot tardar massa, signifiqui la fi de la dictadura. El preu de l'àpat es molt raonable. En acabar tornem sense presses cap a Moaña y Vigo. Anem al cinema i veiem Los Rateros amb Steve McQueen que ens agrada força. Ha estat un dia entretingut i agradós.
Dilluns 28 es compleixen dos mesos des que vaig embarcar. Es reprenen les reparacions. Tornen a vindre els tècnics d’Hispano. Em discuteixo per una fotesa amb el primer oficial, el mallorquí Josep.
Dimarts vaig de compres a fer-me amb roba d’hivern. A les 8 de la tarde ens quedem sense llum elèctrica per avaria de l'únic motor auxiliar que queda (els altres dos estan desmuntats fent-hi manteniment).
Dimecres, últim dia del mes, cobro el meu sou: 17.000 cuques (pessetes). Obro un compte a la Caixa Postal que em permetrà ingressar o treure diners a qualsevol oficina de Correus d’Espanya.
Dijous, primer dia d’octubre. Juntament amb un tècnic de H.R.M. instal·lem una nova antena principal.
Divendres, amb el mateix tècnic, fem el manteniment del transceptor de telefonia i desmuntem l’antena del radar ─un DECCA de l’any del gas─ per fer-li el preceptiu manteniment. En Raül i jo anem al cinema i després de copes.
Dissabte muntem l’antena, fem el manteniment de la unitat de presentació i sintonitzem el magnetró del radar. Provem tots els equips de ràdio i ajuts a la navegació. Tot en ordre.
Diumenge, 4 a les set del matí ens fem a la mar. Faig marcacions amb el gonio i testo pràcticament els transmissors. El radar ha millorat una mica el seu rendiment, però segueix sent insuficient. Temps magnific.
Dilluns a les vuit del matí fondegem davant de Setúbal a la espera d’atracar. A les tres de la tarde atraquem. Temps assolellat i bona temperatura. Sopem el de sempre a on sempre, aquest cop en Isidoro, el capi, se’ns hi uneix.
Dimarts comença la càrrega de palla. Amb l’alumne, fem l’inventari del rai i els dos bots salvavides. Força sol. Tornem a sopar camaraos i vinho verde. Som sis aquest cop, tots els oficials excepte en Gonzalo i en Modesto.
Dimecres s’acaben d’abarrotar les bodegues, entreponts i coberta amb bales de palla. Passades les set de la tarde salpem. Vent del NW, forta maror i xàfecs. Ens movem bastant.
Dijous el temps segueix igual amb més xàfecs i moviment. Per la nit millora una mica.
Divendres el temps millora i el moviment també- A les 23:15 hora de bitàcola avistem les illes Selvagems.
Dissabte, 10 a les 11:45 atraquem a San Sebastián de la Gomera. Tot seguit comença la descàrrega de la palla. Per la tarde passejada per San Sebastià. Compro una capsa de cigars gomers.
Diumenge es descarrega fins a les 14:00. El trio de joves ens anem de marxa per aquesta petita i bonica ciutat. A mitjanit salpem.
Dilluns a les 07:45 atraquem a S.C. de Tenerife. Es descarrega la palla que resta a les bodegues. Per torns, tota la tripulació anem a Sanidad Exterior a vacunar-nos de varola i coòlera. A les 19:30 ens fem a la mar, en llast, amb rumb a Dakar. Temps magnific, la mar com una bassa d’oli.
Dimarts. Atlàntic Nord. Bon temps. Caloreta. Tinc moltes dificultats per comunicar-me, tant en ona mitja com en ona curta. La posta de sol es espectacular. Quant es fa de nit millora la propagació tan en OM com en OC. Tot i ser dimarts i tretze no ha passat res.
Dimecres. Segueix fent un temps estupend i la temperatura augmenta. Sense dificultats telegràfiques. Per la tarde entrem al tròpic. En Raül es troba malament amb febre i no fa la guàrdia de pont del capità. Després de la meva guàrdia de 20 a 22 em quedo al pont amb l’Isidoro. No es veu cap llum en tot l’horitzó. M’explica un viatge que va fer a Escòcia amb el seu anterior vaixell i la bicoca que va resultar per tota la tripulació amb el bastiment ple de noies a tot hora i molts dies a port. És molt agradable xerrar amb ell, és un bon conversador i també sap escoltar.
Dijous, 15 arribem a les 13:30 a Dakar i atraquem tot seguit. Aviat comença la càrrega de pinso a granel de conglomerat de cacauet. Fot una calor de collons. Per la nit s’està millor. Sortim en Raül, en José i en Modesto. En un bar em quedo fascinat per la bellesa exòtica d’una mulata amb ulls xinats de color verd maragda! L’abordo, però no em fot puto cas.
Divendres continua la càrrega amb més calor que ahir. La majoria de estibadors son musulmans i a l’hora de la oració s’atura la feina i tots oren mirant a la Meca. Per la tarde, al moll, compro una estatueta d'eben després d’un regateig de casi mitja hora. A les 19:30 salpem cap a València carregats a tope.
Dissabte. Baixa un xic la temperatura. Marejol. Molt de sol. Enllaço amb EAT (Tenerife) per ona curta. A l'última guàrdia, a les 21:47 escolto un SOS de un vaixell que es troba prop de la Guaiana francesa!
Diumenge. La temperatura, per fi!, es fa agradable. Maror. Després de sopar fem unes quantes partides de dominó per parelles. En Gonzalo i jo contra el capi i l’Àngel. En Gonzalo no fa més que renyar-me i li dic que mai més jugaré de parella amb ell.
Dilluns. Atlàntic Nord. Maror. Veiem bastants pesquers d’arrossegament força grossos.
Dimarts. A l’alçada de les illes Canàries. Maror a forta maror del NW. Dedico una o dues hores diàries a estudiar anglès amb el mètode «Assimil» que vaig comprar a Las Palmas.
Dimecres. Forta maror. Quant estem a la latitud de Safi, a les 13:03 fan sonar la alarma des de la sala de màquines: Incendi! El capi m’envia abaix amb l’equip de respiració. Baixo com un coet i em foto una hòstia sense conseqüències. El personal de màquines el sufoca molt ràpid amb extintors, parant la màquina i tallant el subministrament de combustible al motor principal. La causa ha sigut la falla d’una canonada d’alimentació de fuel. Aquest queia sobre l’escape incendiant-se. A les 14:30 llestos de màquina. Un bon ensurt.
Dijous sense novetat. A la nit creuem l’estret de Gibraltar. A mitja nit entrem a la Mediterrània.
Divendres. Bon temps. A les 15:05 al través de cap de Gata. A les 23:15 al través de cap de Palos.
Dissabte, 24 a les 12:10 ancorem davant de València i a les 20:00 atraquem. Sopo a terra amb els pares i ma germana que han vingut a veure’m. Cap el tard ells se’n van a un hotel i jo torno a bord.
Diumenge. A les vuit del matí comença la descàrrega amb grues de terra i carramarros. Poc abans de les dotze ve la família a veure el vaixell. Els presento al capità i tots els oficials que es disposen a dinar a la cambra, després els faig de cicerone pel bastiment. Mon pare es mostra molt interessat en el pont de comandament, derrota i ràdio. En acabar marxem a dinar a terra. Em quedo amb ells fins que marxen cap a Barcelona a quarts de set.
Dilluns. Segueix la descàrrega. Reparo la sonda que s’havia espatllat. Per la nit, amb l’Àngel anem a fer un volt per la part vella de la ciutat. Sopem tapes i cervesa.
Dimarts. Dino amb en Raül en una guingueta de la platja de la Malva-rosa. A les deu de la nit ens fem a la mar rumb a Caronte (França).
Dimecres. Bon temps. Enllaço am EAB, la costera de la meva ciutat. Abans de fer-se fosc recalem a cap Begur, seguidament fem rumb directe a Caronte.
Dijous, 29. Acostant-nos al Golf de Fos, s’aixeca boira tancada. Des de el pont no es veu la proa. Com la costa es molt baixa, el nostre radar no és gran cosa i soc qui té la oïda més fina, em passo dues hores prenent marcacions continues amb el gonio (radiogoniòmetre). Finalment s’aixeca la boira i a les 10:06 atraquem a Port-de-Bouc, a la entrada del canal de Caronte, on descarreguem la resta del pinso. Passades les vuit de la nit salpem cap a Tarragona.
Divendres. Mediterrània. Bona mar. Llegeixo un volum de Diàlegs de Plató que em va regalar mon pare. A les 20:55 atraquem al port de Tarragona.
Dissabte. Tarragona. El capità s'assabenta que el proper port serà Barcelona i em dona permís per que marxi i em reincorpori el dimarts en aquest últim port. Per la tarde me’n vaig amb tren fins a Cubelles on és la meva família de cap de setmana.
Diumenge, 1 de novembre. Cubelles. Tot el dia «trinant» amb moto amb els col·legues. Per la nit a Barcelona amb els meus pares.
Dilluns. Barcelona. Per la tarde revelant i tirant copies al laboratori d’en Josep Maria.
Dimarts. Barcelona. Arriba el «Lago Como» i em reincorporo. Es comença a carregar calç. Al capvespre em trobo amb en Josep, el meu mig germà.
Dimecres. Es segueix carregant. A les 19:00 salpem rumb a Ceuta.
Dijous. Mediterrània. Temps excel·lent. Anem carregats a tope: 2.500 tones de calç.
Divendres, 6 de novembre de 1970. Es veuen molts vaixells. Poc després de les 20 hores atraquem a Ceuta.
Dissabte. Es comença la descàrrega (4 grues) a les sis del matí.
En Àngel i jo dinem al Parador Nacional. Per la tarde passejada i compres als basars indis. Em deixo en aquesta ciutat africana la respectable suma de 315 peles. A les 20:10 salpem amb les restants 800 tones de calç rumb a Tenerife.
Diumenge. Atlàntic Nord. Mar mogudeta, xàfecs. Ens balancegem força.
Dilluns. Forta maror del WNW, ruixats. A l’hora de dinar se’m escapa el plat ple de sopa i em cau damunt... Abans de fer-se fosc ens creuem amb un super petrolier.
Dimarts. A les deu del matí som davant de Sta. Cruz de Tenerife. Fondegem enganxats al trencaones doncs hi ha molta profunditat, més d’un vaixell ha perdut l’ancora i cadena per aquí.
Dimecres. Atraquem a les sis del matí. Es descarreguen les 800 tones de calç.
Em compro un magnetòfon de casset marca Grundig. Reparacions a la màquina principal. Vaig a l'òptica a gaudir de la contemplació de les bellíssimes dependentes i els seus escots.
Dijous. Venen dos tècnics de Hispano R.M. a reparar el radar. Diuen que no hi ha res a fer, és massa vell. Per la tarde, en una cafeteria, coneixo i xerro una estona amb dues noies molt guapes i simpàtiques.
Divendres. Segueixen les reparacions a la màquina, Em sembla que estan canviant 3 camises i 2 pistons del motor principal.
Dissabte. Em compro una càmera fotogràfica reflex Ashai Pentax per 11.500 peles.
Diumenge, 16. Salpem en llast a les 01:00. Mar grossa de proa. Forts pantocassos. Afluixo la tensió de l’antena principal doncs amb els pantocassos més forts, la punta del pal flexa més d’un metro i es podria partir la antena que va des de el pal de popa a la coberta magistral.
Dilluns. Atlàntic. Seguim igual o pitjor. Amb els pantocassos més forts tot el vaixell tremola. Es modera una mica la màquina doncs l'hèlix surt de l’aigua.
Dimarts. La mar minva i es dona tota avant.
Dimecres. A les 13:10 fondegem en l’avantport de Casablanca. Baixem el bot de servei i anem a terra a fer unes birres en Raül, en Josep (el sorrut primer oficial mallorquí que rarament es mou), el nostramo, el mariner de Lanzarote i jo.
Dijous. Tornem a anar a terra en el bot uns quants tripulants. Vaig a veure els pares del meu tiet polític que tenen una barberia al centre de la ciutat. A les vuit de la nit atraquem. Per la nit anem de farra encapçalats pel mallorquí que es coneix molt bé la ciutat o almenys els baixos fondos. Òbviament acabem al barri de putes on suquen en Josep i en Raül.
Divendres, 21. Casablanca. Es carreguen molt ràpidament 2.550 tones de fosfat i ens fem a la mar a les 13:15 rumb a Sète.
Dissabte. Entrem a la Mediterrània. Bon temps. Abans de dinar xerro una estona amb el fuster mentre repara la porta del meu camarot. És un bon paio i un bon professional, però alcohòlic. M’explica que es fot una caixa ─12 ampolles─ de cerveses cada dia, si no se les beu li agafen tremolors que l’impedeixen fer bé el seu treball. L’alcoholisme, en major o menor mida, és bastant freqüent a bord de casi tots els vaixells de la marina mercant.
Diumenge. Segueix el bon temps. Com cada dia pel matí sintonitzo senyals horàris per a que l’agregat calculi l’estat absolut dels dos cronòmetre. És indispensable per la navegació astronòmica. Cada matí el capità primer i l’alumne després prenen series d’altures del sol per calcular la recta d’altura i al migdia solar local el segon pren l’altura meridiana i calcula la situació.
Dilluns, 24. A les set del matí atraquem al port de Sète. A quarts de nou comença la descàrrega del fosfat. Els joves sortim a sopar fora.
Dimarts. Sète. Continua la descàrrega. Escric i envio unes postals per a la família i els amics.
Dimecres. Sète. A les cinc de la tarde s’acaba de descarregar. A les sis salpem en llast cap a Alacant.
Dijous. Mediterrània. Res a remarcar.
Divendres a les quatre de la matinada atraquem a Alacant. Venen tres tècnics de H.R.M. a desmuntar el vell radar i a muntar-ne un de nou marca Kelvin Huges. També ajusten el gonio. Embarquem una mica de càrrega general. A les vuit de la nit ens fem a la mar rumb a Águilas.
Dissabte, 29. A les nou del matí atraquem al petit i únic moll d’Águilas. Carreguem una partida de sacs de ciment pòrtland. Al migdia salpem rumb a Lanzarote.
Diumenge. Mediterrània. A la nit creuem l’estret i sortim a l'Atlàntic.
Dilluns. Atlàntic Nord. Bon temps. Després de sopar, el capi, el cheff i jo juguem al tute. Com casi sempre, perdo jo.
Dimarts, 1 de desembre. A les 11:45 fondegem davant de Puerto Mármoles, Arrecife de Lanzarote. A les 18:00 atraquem.
Román Sánchez Morata. 08-05-2020
Imatge de El ilustrador de barcos
No hay comentarios:
Publicar un comentario