Diumenge,
3 d’octubre de 2004. A les 09:55 estem lliures de puntes,
hissem ràpidament la major encara que no hi ha vent (tan sols un xic
de SE), la mar està com un plat. Fem rumb cap a l’Illa del Toro
(SW de Sardenya) al 116º verdader amb el motor a les relaxades 1.250
rpm. Fem aquest rumb i no el directe a Malta per si entrés una
llevantada forta, poder-nos refugiar a sotavent de Sardenya o, si
entrés més tard, a sotavent de Sicília. Tot plegat d’aquesta
manera tan sols farem 30 o 40 milles de més i aniré més tranquil
(el bastiment amb mar de proa no camina res i fa més aigua).
Tota
la tripulació s’acomoda. Acabem de muntar el molinet de l’àncora
(ens el varen reparar just el dia abans de la sortida) i després
hissem a coberta l’ancora principal ja que si es destrinqués de
l’amura, per mal temps, ens podria fer una desgracia (pesa 300
Kg.).
Dinem
(a les 12:00) amanida verda i pollastre guisat amb especies, tot molt
bo. Sopem (a les 19:00) amanida amb cigrons i després tres tipus de
truita (albergínia, patates i xoriço).
Fem
7,2 nusos. Per la nit dormo com un tronc.
Dilluns,
4 d’octubre.
A les 01:00 estem al través de Cap Favaritx (Menorca), a unes 35
milles, però com hi ha lluna, no aconsegueixo veure els pantallaços
del far. De matinada s’espatlla la bomba elèctrica de
transvasament de gasoil (tan sols és el fusible), també descobrim
una fuita de gasoil a la canonada d’alimentació del motor
principal; el parem 10 minuts i ho reparem. Fem, aproximadament, uns
100 litres d’aigua per hora, cosa absolutament normal en aquest
vaixell. El vent rola poc a poc cap a llevant i augmenta un xic de
força.
Al
migdia el vent s’aferma de llevant/ESE força 3. Hi ha una mica més
de mar. Fem 5,8 nusos a 1.250 rpm. Només portem hissada la major,
però el vent és quasi a fil de roda i flameja sense portar. Dinem
crema de carabasó i pastel de carn amb patates i beixamel.
Per
la tarde veiem una balena; en Cisco, que és l’expert en fauna
marina, diu que probablement deu ser un rorqual comú. La temperatura
és molt agradable, de samarreta i calça curta, el sol llueix força.
Sopem pollastre a la llimona i amanida.
Dimarts,
5 d’octubre.
A les 06:00 entra “sirocco” (xaloc) fresc (SE), només fem 3,5 nusos.
A
les 10:00 refresca i tan sols fem 2,8 nusos. Decideixo buscar
resguard al SW de Sardenya. Dinem amanida de cigrons i peix arrebossat
mentre veiem la costa de l’illa de Sardenya.
A
les 15:15 fondegem a l’est de Calasetta, un poblet simpàtic coronat
per una antiga torre catalana, al NW de l’illa de San Antioco. El
fons es d’algues i l’aigua prou neta. Ens banyem i està
estupenda. No baixem a terra. Sopem, sense preses i sense moviment ni esquitxos, amanida de pasta i mandonguilles. A les 20:00 canviem de
fondejador uns 100 metres més al sud doncs molestàvem la maniobra
dels petits ferrys que van i venen de Carloforte (Illa de San
Pietro).
Dimecres,
6 d’octubre.
Pel mati, el vent ha rolat al ENE, encara que la meteo diu que
seguirà bufant del SE força 4/5. A les 09:40 llevem l’àncora i
salpem. Donem avante
poca
mentre acabem de tensar els obencs de major que estaven molt fluxos.
A les 11:20, acabada la maniobra de tensar, donem avante
toda.
El
vent es de SE 2/3, però no hi ha mar -de moment-. Quan som a
l’alçada de Capo Sperone (extrem SW de l’Illa de San Antioco) el
vent i la mar augmenten. Fem rumb 174º per passar al W de l’illot
anomenat “Toro” i per lliurar una àrea d’exercicis de tir. El
vent i la mar van a més. Dinem, a popa per evitar-nos mullenes,
meló amb pernil i pasta. A les 13:30 veiem un parell de dofins que
ens acompanyen una bona estona. El vent sembla que rola lleugerament
cap al ESE. Fem un rumb entre 175 i 165 amb el mar per l’amura de
babord a +/- 4,5 nusos. Si seguim al mateix rumb anirem a parar a
l’illa
de La Galite (Tunísia);
prego per que roli al Sud per poder arrumbar al SE (Si ho féssim
ara, la velocitat baixaria a 2,5 nusos).
Sopem
taula d’embotits i minestra de verdures, de postre macedònia. A les
21:30 decideixo que ja hem anat prou cap al sud, així que arrumbem
al 115º i moderem màquina (per evitar els pantocassos). A 1.050 rpm
amb el mar totalment de proa fem 2,9 nusos, però en la bona
direcció. A les 23:45 sembla que lo vent i la mar han amainat un
xic. Augmentem fins a 1.100 rpm i donem 3,9 nusos.
Dijous,
7 d’octubre. A les 04:00 ha amainat més. Augmentem fins a
1.250 rpm i fem 4,2 nusos amb certa comoditat. A les 08:00 ja fem
vora 5 nusos, però el vent segueix del ESE encara que sembla que vol
minvar més.
Amb
la meteorologia que hem tingut, si haguéssim anat tan sols a vela,
com antigament, encara ens trobaríem a tan sols 50 o 70 milles de
Barcelona!
Dinem
crema de verdura i hamburgueses amb formatge. A les 16:30 fem 6,3
nusos, el vent ha amainat.
Sopem
sopa d’arròs amb mandonguilles i bacó amb bunyols de verdura.
Aquesta
cuinera ens farà engreixar a tots.
Per la nit fem 5 nusos ja que la mar ha augmentat un xic. Hi ha
moltíssim tràfic.
Es veu el far de Cap Bon.
Divendres,
8 d’octubre. Pel mati la mar ha anat calmant i fem 6,5 nusos.
Per estribord es veu, magnífica, l’illa de Pantelleria (a 10
milles). Tenim cobertura de telèfon i em confirmen el lloc per atracar
a Malta.
Dinem
empedrat i després marmitako. Per la tarde tenim quasi calma. Una
oreneta es refugia a bord. Fem neteja a fons de tot el vaixell. A
les 17:00 hissem la mitjana per poder-la plegar bé, també hissem la
trinquetina i parem el motor ja que no podríem arribar fins a les 2
de la matinada, és a dir massa tard o massa d’hora segons es miri.
Així que gaudim d’una mica de pau després de tantes hores de
patir l’enrenou del motor.
Ens
visiten dos dofins que es queden amb nosaltres prop d’una hora
jugant a la proa. També hi ha 4 orenetes sobre la regala de babord.
Es veu que als animals els agraden els bastiments que no fan soroll
─a
nosaltres també─.
Sopem
amanida i seques amb botifarra. No hi ha ni gota de vent i el mar
està casi en calma, fot una nit magnífica. Hem de moderar màquina
per arribar de dia doncs la balisa de recalada de La Valletta no
funciona.
Dissabte,
9 d’octubre. A les 06:30 comença a clarejar i veiem que portem
dues línies (una a cada banda) a remolc; de segur que que hem
enganxat algun art de pesca (n’està ple i cap hi te llum). Botem
la neumàtica per lliurar-nos, sortosament estaven enganxades a proa,
al barbiquejo i no pas a l’hèlix o al timó. Recuperem 300 metres
de cordill sintètic de 2 mm.
A
les 06:40 truco a Valletta Port Control per avisar que som a 3 milles
de l’entrada, però no contesta ningú. A les 07:00 sembla que
comencen a treballar i per fi! A les 07:10 ens contesten i ens diuen
que podem entrar.
La
Valletta és maca des de la mar. La entrada està protegida per
sengles forts, el port és profund i natural. Tots els edificis són
de marès
o quelcom similar.
A
les 08:25 ja som atracats (babord a terra) al moll anomenat Gun
wharf platform.
No ens espera ningú. A les 09:30, després d’esmorzar m’acosto a la duana per fer el despatx d’entrada del vaixell. L’operació
és bastant ràpida i només em costa regalar 5 gorres del vaixell.
Després vaig a canviar moneda. 1 Maltesse Pound = 2,4303 €.
Repintem
les bandes que estan plenes de rovell (els cadenots són de ferro) i
retoquem la coberta i amurades. Fem ordre i neteja a fons. Muntem una
mena de tendal al costat de la cuina per fer els menjars sense mirades
indiscretes.
A
mig matí els operaris del port ens endollen electricitat i aigua.
Més tard venen un seguit de fornidors i ja a l’hora de dinar!
els de la Universitat de Malta (els organitzadors).
10
a 17 d’octubre. La Valletta.
En aquests dies muntem les exposicions que hem portat, tenim cura
dels visitants, mantenim el vaixell net i polit i encara ens queda
temps per fer una mica de turisme per l’illa. La organització és
bastant desorganitzada, però nosaltres complim amb escreix. El
dimecres 13 sortim
a navegar
amb premsa i els alumnes del curs organitzat pel Museu Marítim de
Barcelona. Encara que hi ha poc vent, hissem tot el drap i fem 3
nusos.
Dilluns,
18 d’octubre. Després de haver desmuntat, embalat, carregat i
trincat les exposicions, així com amarinat el vaixell, salpem en ben
sopat a les 21:15. Ja fora del port ens trobem amb calma total. Motor
a 1.300 rpm, 7,5 nusos.
Dimarts,
19 d’octubre. Pel mati bufa un xic de llevant, hissem major,
trinquetina i contrafloc. Fem 8,2 nusos (motor a 1.250 rpm). El vent
va rolant al SE i hem de trabutxar. Abans de dinar el tenim totalment
de popa i hem d’arriar el contrafloc.
Dinem
amanida i fideuà. Per la tarde segueix rolant al SSE, com ja hem ultrapassat Cap Granitola (SW de Sicilia) caiem uns graus a estribord i
tornem a trabutxar, ara amurats a babord. Més tard muntem Cap Feto
i ja som al oest de Sicília. Passarem entre les illes Egades,
concretament entre Marettimo i Favignana. Sopem bròquil amb beixamel
i amanida. Després de sopar el vent augmenta i és del SW o WSW, pel
través o l’aleta. Anem moderant màquina fins a parar-la. Amb
trinquetina i major fem vora 5 nusos.
Dimecres,
20 d’octubre.
A les 04:00 arriem tot doncs anem massa ràpid i vull arribar de dia
al fondejador que he triat. Quan clareja arrumbem cap a la costa. A
les 08:15 fondejem l’àncora d’estribord (150 kg.) amb 10 metres
de cadena i 30 de cap sobre fons de sorra (12 m.) L’aigua és neta
i clara, es veu perfectament l’àncora. Som a la cala de
Esferracavallos,
un parell de milles al W de Cap Granitola. Ens donem un bon bany i
després tensem els obencs de proa i popa (n’hi ha 4 per banda) del
pal de mitjana. També baldejem o aiguamatrem .
Per
dinar tenim amanida, espinacs amb ametlles i de postre arròs amb
llet. Comença a bufar del NW i el cel no té bon aspecte, així que
després de la migdiada llevem l’àncora i ens en anem cap a
Palerm. A les 18:40 fondegem davant de Palerm, al sud de la bocana,
12 metres fang. Sopem embotits, amanida i truita de carbassó.
Dijous,
21 d’octubre. Pel matí repintem la banda d’estribord i fem
neteja i arranxat general. A les 12:30 (a l’hora que ens havien
demanat) som atracats al Pontile Vitorio Veneto E.
Vaig a Capitania, però només treballen de 09:00 a 12:30!
Dinem,
després de posar l’envelat (fa una calor que deu ni do), amanida
catalana, bistec de vedella i mus de xocolata. A les 17:00 tothom
d’uniforme net i polit, ve la TV local. A les 18:00 recepció
oficial d’autoritats i d'altres. Mai hi havia hagut tanta gent alhora
a bord, unes 160 persones a coberta. Parlaments d’en Pietro
Maniscalco (Director del Museu Marítim de Palerm i organitzador de
la visita), segon Batlle de la ciutat, sots President de l’Autoritat del Port, Almirall de la zona marítima de Sicília, no sé que de
turisme de la regió siciliana i tres persones més! A les 20:30 tot
acabat.
Divendres,
22 d’octubre. Pel matí el vaixell roman obert al públic de
09:00 a 12:30, ens visiten prop de cent escolars i cent i pico de
particulars. Per la tarde hi ha més visites i la RAI TV fa un llarg
reportatge amb entrevistes a casi tota la tripulació.
Salpem
a les 19:10 amb càmeres de la RAI a bord, a les 19:30 s’abarloa una
llanxa de la Guardia Costera per recollir els periodistes, ens filmen
des de la llanxa mentre hissem la major.
Calma
total, motor a 1.350 rpm, 8,4 nusos. Sopem pomodoro amb mozarella i
salsitxes fregides. Sembla que el temps ens serà favorable.
Dissabte,
23 d’octubre. Es fa de dia i tot és gris, el cel encapotat i
la visibilitat de 4 a 5 milles. Bufa una miqueta del SW. Dinem puré
de verdures i caldeirada de peix espasa, tot regat amb sangria, de
postre fruita siciliana (figues de moro, préssecs i raïm). Segur que
m’he engreixat un o dos quilos. Per la tarde hissem la trinquetina
que amb major cenyint a rabiar i 1.300 voltes ens fan anar a uns bons
vuit nusos.
Tot
el dia que hi ha tres ocellets voltant pel vaixell (al menys dos son
pits roig), se l’han fet seu i es posen a coberta, sota el castell,
als
obencs,
en fi, a casi tot arreu.
A
les 16:00 pesquem una llampuga d’un parell de quilos.
A
les 16:15 boira, visibilitat mitja milla.
A
les 16:30 escampa, visibilitat 4,5 milles.
Na
Keren ens fa xocolata desfeta amb bunyols de pastanaga per berenar…
A
les 18:00 pesquem la segona llampuga.
Per
sopar amanida i filet de llampuga: excel·lent.
Sovintegen
bancs de boira. Per la nit entra ventet.
Diumenge,
24 d’octubre. De matinada entra vent del SE, fem 8,5 nusos. Pel
matí refresca, moderem la màquina i encara fem 8 nusos. A mig matí
hissem també el floc i moderem fins a 1.000 voltes i donem 8,2
nusos.
Dinem
amanida i fideuà, de postre melo palermità que no és dolent.
A
les 14:00 pesquem una tonyina (o bonítol) de 2 o 3 kg.
Amb
900 rpm, floc, trinquetina, i major fem 8 nusos.
Parem
la màquina per mirar nivells i fem 6 nusos, però volem arribar a
Barcelona quan abans (tinc por de que entri tramuntana o mestral
─just de morro─).
D’altra banda l’hem de mantenir engegada per carregar bateries ja
que el consum del congelador i la nevera és prou alt. És clar que
podríem parar-la i engegar el motor auxiliar, però aquest últim és
molt més sorollós i no ajuda a avançar.
Es
mor un dels pits roig que voltaven per aquí, penso que d’esgotament,
quina pena!
Sopem
amanida de tomàquet amb formatge maltès d’all, hamburgueses,
bonítol adobat amb vinagre, deliciós! i fruita.
El
vent va rolant al S i SW mentre minva.
Escoltem
el partit Barça 3, Osasuna 0 per Catalunya Radio; ja som a prop.
Dilluns,
26 d’octubre. De matinada el vent s’esfuma. Pel matí trovem
mort un altre ocellet (una cadernera). El vent se'n va al WNW (de
proa) encara que fluixet de moment. Arriem el floc.
Dinem
assortit de formatges i pollastre amb xampinyons, de postre fruita.
Després del cafè, baldegem amb sabó, arriem trinquetina i li posem
la funda, també posem les fundes dels flocs i el trinquet, canviem
la passarel.la i els aparells de banda, fem ordre i neteja general.
Pesquem una nova llampuga.
La
guàrdia d’en Igor i en Diego, de 12 a 16, torna a establir un nou
record de distancia navegada: 33,5 milles. A les 17:00 fem puntes de
9,6 nusos
Abans
de sopar arriem major i li posem la funda. Sopem amanida d’arrós,
llom al forn, salsitxes, patates fregides i ous. De postre figues de
moro.
A
dos quarts de vuit ja es veu la muntanya de Montjuïc.
A
mitja nit entrem a port.
Roman
Sánchez Morata
Fotografies: Andreu Gondolbeu
Vídeo
"Malta,
el conocimiento, la sabiduría y su difusión a través de la
navegación"
Vídeo
amb entrevistes als tripulants del "Santa Eulàlia
Pailebots de cabotaje en el Mediterráneo durante los siglos XIX y XX
Viaje
a Eslovenia o El pailebot "Santa Eulália" navega
