Viatge a Malta 2004 - Quadern de bitàcola

 

Diumenge, 3 d’octubre de 2004. A les 09:55 estem lliures de puntes, hissem ràpidament la major encara que no hi ha vent (tan sols un xic de SE), la mar està com un plat. Fem rumb cap a l’Illa del Toro (SW de Sardenya) al 116º verdader amb el motor a les relaxades 1.250 rpm. Fem aquest rumb i no el directe a Malta per si entrés una llevantada forta, poder-nos refugiar a sotavent de Sardenya o, si entrés més tard, a sotavent de Sicília. Tot plegat d’aquesta manera tan sols farem 30 o 40 milles de més i aniré més tranquil (el bastiment amb mar de proa no camina res i fa més aigua).

Tota la tripulació s’acomoda. Acabem de muntar el molinet de l’àncora (ens el varen reparar just el dia abans de la sortida) i després hissem a coberta l’ancora principal ja que si es destrinqués de l’amura, per mal temps, ens podria fer una desgracia (pesa 300 Kg.).

Dinem (a les 12:00) amanida verda i pollastre guisat amb especies, tot molt bo. Sopem (a les 19:00) amanida amb cigrons i després tres tipus de truita (albergínia, patates i xoriço).

Fem 7,2 nusos. Per la nit dormo com un tronc.

Dilluns, 4 d’octubre. A les 01:00 estem al través de Cap Favaritx (Menorca), a unes 35 milles, però com hi ha lluna, no aconsegueixo veure els pantallaços del far. De matinada s’espatlla la bomba elèctrica de transvasament de gasoil (tan sols és el fusible), també descobrim una fuita de gasoil a la canonada d’alimentació del motor principal; el parem 10 minuts i ho reparem. Fem, aproximadament, uns 100 litres d’aigua per hora, cosa absolutament normal en aquest vaixell. El vent rola poc a poc cap a llevant i augmenta un xic de força.

Al migdia el vent s’aferma de llevant/ESE força 3. Hi ha una mica més de mar. Fem 5,8 nusos a 1.250 rpm. Només portem hissada la major, però el vent és quasi a fil de roda i flameja sense portar. Dinem crema de carabasó i pastel de carn amb patates i beixamel.

Per la tarde veiem una balena; en Cisco, que és l’expert en fauna marina, diu que probablement deu ser un rorqual comú. La temperatura és molt agradable, de samarreta i calça curta, el sol llueix força. Sopem pollastre a la llimona i amanida.

 

Dimarts, 5 d’octubre. A les 06:00 entra “sirocco” (xaloc) fresc (SE), només fem 3,5 nusos.

A les 10:00 refresca i tan sols fem 2,8 nusos. Decideixo buscar resguard al SW de Sardenya. Dinem amanida de cigrons i peix arrebossat mentre veiem la costa de l’illa de Sardenya.

A les 15:15 fondegem a l’est de Calasetta, un poblet simpàtic coronat per una antiga torre catalana, al NW de l’illa de San Antioco. El fons es d’algues i l’aigua prou neta. Ens banyem i està estupenda. No baixem a terra. Sopem, sense preses i sense moviment ni esquitxos, amanida de pasta i mandonguilles. A les 20:00 canviem de fondejador uns 100 metres més al sud doncs molestàvem la maniobra dels petits ferrys que van i venen de Carloforte (Illa de San Pietro).

Dimecres, 6 d’octubre. Pel mati, el vent ha rolat al ENE, encara que la meteo diu que seguirà bufant del SE força 4/5. A les 09:40 llevem l’àncora i salpem. Donem avante poca mentre acabem de tensar els obencs de major que estaven molt fluxos. A les 11:20, acabada la maniobra de tensar, donem avante toda.

El vent es de SE 2/3, però no hi ha mar -de moment-. Quan som a l’alçada de Capo Sperone (extrem SW de l’Illa de San Antioco) el vent i la mar augmenten. Fem rumb 174º per passar al W de l’illot anomenat “Toro” i per lliurar una àrea d’exercicis de tir. El vent i la mar van a més. Dinem, a popa per evitar-nos mullenes, meló amb pernil i pasta. A les 13:30 veiem un parell de dofins que ens acompanyen una bona estona. El vent sembla que rola lleugerament cap al ESE. Fem un rumb entre 175 i 165 amb el mar per l’amura de babord a +/- 4,5 nusos. Si seguim al mateix rumb anirem a parar a l’illa de La Galite (Tunísia); prego per que roli al Sud per poder arrumbar al SE (Si ho féssim ara, la velocitat baixaria a 2,5 nusos).

Sopem taula d’embotits i minestra de verdures, de postre macedònia. A les 21:30 decideixo que ja hem anat prou cap al sud, així que arrumbem al 115º i moderem màquina (per evitar els pantocassos). A 1.050 rpm amb el mar totalment de proa fem 2,9 nusos, però en la bona direcció. A les 23:45 sembla que lo vent i la mar han amainat un xic. Augmentem fins a 1.100 rpm i donem 3,9 nusos.

 

Dijous, 7 d’octubre. A les 04:00 ha amainat més. Augmentem fins a 1.250 rpm i fem 4,2 nusos amb certa comoditat. A les 08:00 ja fem vora 5 nusos, però el vent segueix del ESE encara que sembla que vol minvar més.

Amb la meteorologia que hem tingut, si haguéssim anat tan sols a vela, com antigament, encara ens trobaríem a tan sols 50 o 70 milles de Barcelona!

Dinem crema de verdura i hamburgueses amb formatge. A les 16:30 fem 6,3 nusos, el vent ha amainat.

Sopem sopa d’arròs amb mandonguilles i bacó amb bunyols de verdura. Aquesta cuinera ens farà engreixar a tots. Per la nit fem 5 nusos ja que la mar ha augmentat un xic. Hi ha moltíssim tràfic. Es veu el far de Cap Bon.

Divendres, 8 d’octubre. Pel mati la mar ha anat calmant i fem 6,5 nusos. Per estribord es veu, magnífica, l’illa de Pantelleria (a 10 milles). Tenim cobertura de telèfon i em confirmen el lloc per atracar a Malta.

Dinem empedrat i després marmitako. Per la tarde tenim quasi calma. Una oreneta es refugia a bord. Fem neteja a fons de tot el vaixell. A les 17:00 hissem la mitjana per poder-la plegar bé, també hissem la trinquetina i parem el motor ja que no podríem arribar fins a les 2 de la matinada, és a dir massa tard o massa d’hora segons es miri. Així que gaudim d’una mica de pau després de tantes hores de patir l’enrenou del motor.

Ens visiten dos dofins que es queden amb nosaltres prop d’una hora jugant a la proa. També hi ha 4 orenetes sobre la regala de babord. Es veu que als animals els agraden els bastiments que no fan soroll ─a nosaltres també─.

Sopem amanida i seques amb botifarra. No hi ha ni gota de vent i el mar està casi en calma, fot una nit magnífica. Hem de moderar màquina per arribar de dia doncs la balisa de recalada de La Valletta no funciona.

 

Dissabte, 9 d’octubre. A les 06:30 comença a clarejar i veiem que portem dues línies (una a cada banda) a remolc; de segur que que hem enganxat algun art de pesca (n’està ple i cap hi te llum). Botem la neumàtica per lliurar-nos, sortosament estaven enganxades a proa, al barbiquejo i no pas a l’hèlix o al timó. Recuperem 300 metres de cordill sintètic de 2 mm.

A les 06:40 truco a Valletta Port Control per avisar que som a 3 milles de l’entrada, però no contesta ningú. A les 07:00 sembla que comencen a treballar i per fi! A les 07:10 ens contesten i ens diuen que podem entrar.

La Valletta és maca des de la mar. La entrada està protegida per sengles forts, el port és profund i natural. Tots els edificis són de marès o quelcom similar.

A les 08:25 ja som atracats (babord a terra) al moll anomenat Gun wharf platform. No ens espera ningú. A les 09:30, després d’esmorzar m’acosto a la duana per fer el despatx d’entrada del vaixell. L’operació és bastant ràpida i només em costa regalar 5 gorres del vaixell. Després vaig a canviar moneda. 1 Maltesse Pound = 2,4303 €.

Repintem les bandes que estan plenes de rovell (els cadenots són de ferro) i retoquem la coberta i amurades. Fem ordre i neteja a fons. Muntem una mena de tendal al costat de la cuina per fer els menjars sense mirades indiscretes.

A mig matí els operaris del port ens endollen electricitat i aigua. Més tard venen un seguit de fornidors i ja a l’hora de dinar! els de la Universitat de Malta (els organitzadors).

10 a 17 d’octubre. La Valletta. En aquests dies muntem les exposicions que hem portat, tenim cura dels visitants, mantenim el vaixell net i polit i encara ens queda temps per fer una mica de turisme per l’illa. La organització és bastant desorganitzada, però nosaltres complim amb escreix. El dimecres 13 sortim a navegar amb premsa i els alumnes del curs organitzat pel Museu Marítim de Barcelona. Encara que hi ha poc vent, hissem tot el drap i fem 3 nusos.

Dilluns, 18 d’octubre. Després de haver desmuntat, embalat, carregat i trincat les exposicions, així com amarinat el vaixell, salpem en ben sopat a les 21:15. Ja fora del port ens trobem amb calma total. Motor a 1.300 rpm, 7,5 nusos.

Dimarts, 19 d’octubre. Pel mati bufa un xic de llevant, hissem major, trinquetina i contrafloc. Fem 8,2 nusos (motor a 1.250 rpm). El vent va rolant al SE i hem de trabutxar. Abans de dinar el tenim totalment de popa i hem d’arriar el contrafloc.

Dinem amanida i fideuà. Per la tarde segueix rolant al SSE, com ja hem ultrapassat Cap Granitola (SW de Sicilia) caiem uns graus a estribord i tornem a trabutxar, ara amurats a babord. Més tard muntem Cap Feto i ja som al oest de Sicília. Passarem entre les illes Egades, concretament entre Marettimo i Favignana. Sopem bròquil amb beixamel i amanida. Després de sopar el vent augmenta i és del SW o WSW, pel través o l’aleta. Anem moderant màquina fins a parar-la. Amb trinquetina i major fem vora 5 nusos.

Dimecres, 20 d’octubre. A les 04:00 arriem tot doncs anem massa ràpid i vull arribar de dia al fondejador que he triat. Quan clareja arrumbem cap a la costa. A les 08:15 fondejem l’àncora d’estribord (150 kg.) amb 10 metres de cadena i 30 de cap sobre fons de sorra (12 m.) L’aigua és neta i clara, es veu perfectament l’àncora. Som a la cala de Esferracavallos, un parell de milles al W de Cap Granitola. Ens donem un bon bany i després tensem els obencs de proa i popa (n’hi ha 4 per banda) del pal de mitjana. També baldejem o aiguamatrem .

Per dinar tenim amanida, espinacs amb ametlles i de postre arròs amb llet. Comença a bufar del NW i el cel no té bon aspecte, així que després de la migdiada llevem l’àncora i ens en anem cap a Palerm. A les 18:40 fondegem davant de Palerm, al sud de la bocana, 12 metres fang. Sopem embotits, amanida i truita de carbassó.

Dijous, 21 d’octubre. Pel matí repintem la banda d’estribord i fem neteja i arranxat general. A les 12:30 (a l’hora que ens havien demanat) som atracats al Pontile Vitorio Veneto E. Vaig a Capitania, però només treballen de 09:00 a 12:30!

Dinem, després de posar l’envelat (fa una calor que deu ni do), amanida catalana, bistec de vedella i mus de xocolata. A les 17:00 tothom d’uniforme net i polit, ve la TV local. A les 18:00 recepció oficial d’autoritats i d'altres. Mai hi havia hagut tanta gent alhora a bord, unes 160 persones a coberta. Parlaments d’en Pietro Maniscalco (Director del Museu Marítim de Palerm i organitzador de la visita), segon Batlle de la ciutat, sots President de l’Autoritat del Port, Almirall de la zona marítima de Sicília, no sé que de turisme de la regió siciliana i tres persones més! A les 20:30 tot acabat.

Divendres, 22 d’octubre. Pel matí el vaixell roman obert al públic de 09:00 a 12:30, ens visiten prop de cent escolars i cent i pico de particulars. Per la tarde hi ha més visites i la RAI TV fa un llarg reportatge amb entrevistes a casi tota la tripulació.

Salpem a les 19:10 amb càmeres de la RAI a bord, a les 19:30 s’abarloa una llanxa de la Guardia Costera per recollir els periodistes, ens filmen des de la llanxa mentre hissem la major.

Calma total, motor a 1.350 rpm, 8,4 nusos. Sopem pomodoro amb mozarella i salsitxes fregides. Sembla que el temps ens serà favorable.

Dissabte, 23 d’octubre. Es fa de dia i tot és gris, el cel encapotat i la visibilitat de 4 a 5 milles. Bufa una miqueta del SW. Dinem puré de verdures i caldeirada de peix espasa, tot regat amb sangria, de postre fruita siciliana (figues de moro, préssecs i raïm). Segur que m’he engreixat un o dos quilos. Per la tarde hissem la trinquetina que amb major cenyint a rabiar i 1.300 voltes ens fan anar a uns bons vuit nusos.

Tot el dia que hi ha tres ocellets voltant pel vaixell (al menys dos son pits roig), se l’han fet seu i es posen a coberta, sota el castell, als obencs, en fi, a casi tot arreu.

A les 16:00 pesquem una llampuga d’un parell de quilos.

A les 16:15 boira, visibilitat mitja milla.

A les 16:30 escampa, visibilitat 4,5 milles.

Na Keren ens fa xocolata desfeta amb bunyols de pastanaga per berenar…

A les 18:00 pesquem la segona llampuga.

Per sopar amanida i filet de llampuga:  excel·lent.

Sovintegen bancs de boira. Per la nit entra ventet.

Diumenge, 24 d’octubre. De matinada entra vent del SE, fem 8,5 nusos. Pel matí refresca, moderem la màquina i encara fem 8 nusos. A mig matí hissem també el floc i moderem fins a 1.000 voltes i donem 8,2 nusos.

Dinem amanida i fideuà, de postre melo palermità que no és dolent.

A les 14:00 pesquem una tonyina (o bonítol) de 2 o 3 kg.

Amb 900 rpm, floc, trinquetina, i major fem 8 nusos.

Parem la màquina per mirar nivells i fem 6 nusos, però volem arribar a Barcelona quan abans (tinc por de que entri tramuntana o mestral ─just de morro─). D’altra banda l’hem de mantenir engegada per carregar bateries ja que el consum del congelador i la nevera és prou alt. És clar que podríem parar-la i engegar el motor auxiliar, però aquest últim és molt més sorollós i no ajuda a avançar.

 

 

Es mor un dels pits roig que voltaven per aquí, penso que d’esgotament, quina pena!

Sopem amanida de tomàquet amb formatge maltès d’all, hamburgueses, bonítol adobat amb vinagre, deliciós! i fruita.

El vent va rolant al S i SW mentre minva.

Escoltem el partit Barça 3, Osasuna 0 per Catalunya Radio; ja som a prop.

Dilluns, 26 d’octubre. De matinada el vent s’esfuma. Pel matí trovem mort un altre ocellet (una cadernera). El vent se'n va al WNW (de proa) encara que fluixet de moment. Arriem el floc.

Dinem assortit de formatges i pollastre amb xampinyons, de postre fruita. Després del cafè, baldegem amb sabó, arriem trinquetina i li posem la funda, també posem les fundes dels flocs i el trinquet, canviem la passarel.la i els aparells de banda, fem ordre i neteja general. Pesquem una nova llampuga.

La guàrdia d’en Igor i en Diego, de 12 a 16, torna a establir un nou record de distancia navegada: 33,5 milles. A les 17:00 fem puntes de 9,6 nusos

Abans de sopar arriem major i li posem la funda. Sopem amanida d’arrós, llom al forn, salsitxes, patates fregides i ous. De postre figues de moro.

A dos quarts de vuit ja es veu la muntanya de Montjuïc.

A mitja nit entrem a port.

Roman Sánchez Morata

Fotografies: Andreu Gondolbeu

Vídeo "Malta, el conocimiento, la sabiduría y su difusión a través de la navegación"

 

 Vídeo amb entrevistes als tripulants del "Santa Eulàlia

 

Pailebots de cabotaje en el Mediterráneo durante los siglos XIX y XX

 

Viaje a Eslovenia o El pailebot "Santa Eulália" navega